La mala dicció

La mala dicció completa la Trilogia del Lament, amb la que Jordi Oriol reinterpreta tres tragèdies shakespearianes tot posant la pròpia paraula al centre de l’acció per poder reflexionar sobre les paradoxes que la llengua crea en els éssers humans. Si La caiguda d'Amlet (o La Caiguda de l’ac) (2007) pervertia Hamlet amb un sol personatge, i L’empestat (2015) pervertia La Tempesta amb dos personatges, aquesta darrera creació s’inspira amb "Macbeth", posant en escena tres personatges que traslladen, avui dia, no el tema de l’ambició per posseir el poder, sinó com actuem posseïts per aquest.

A la primera escena de Macbeth de Shakespeare apareixen tres personatges que deixen anar conjurs i malediccions. Són tres bruixes que anuncien els mals auguris del fat, que farà inclinar el drama cap a la tragèdia. A Macbeth li diuen que aviat serà rei, i el desig de ser-ne, i la por que no s’acompleixi el destí, el fa cometre un seguit de crims que alimentaran encara més la seva por, el penediment i la conseqüent reacció autodestructiva.

Avui, ens trobem sota els efectes d’un encanteri que ens fa viure encegats pel capital –istme actual entre el dalt i el baix, i entre el bé i el mal–. I, per gràcia geogràfica i l’evident polaritat, ens ha tocat tenir el poder i la il·lusió de llibertat. I amb aquestes hem jugat: dominats pel poder i eternament insatisfets, tant, que hem abusat de la nostra autoritat, i els nostres crims innombrables han dut el món al límit del col·lapse.

Conscients, ara, vivim temps de remordiments, i a la nit sentim mals sons que ens arrenquen el son. Un cop destruït el món natural, sols ens queda aquest món abarrotat del llenguatge. Ens ha caigut una maledicció per haver dut la mà a l’addicció. Una al·legoria sobre el poder de la paraula i el deliri de la imaginació.

Accèssit al premi El Temps de les Arts d'arts escèniques 2022

Una producció d’Indi Gest, Grec 2021 Festival de Barcelona i Teatre Lliure. Amb el Suport de L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC)