Noticias | Agenda

Dia de les Illes Balears - Reportatge

D’un temps, d’aquest país

(Cronologia de la construcció de l’autonomia balear)
28-02-2011 19:48
0 votos
Diputats nacionals i autonòmics de Balears a les portes del Congrés dels Diputats un cop aprovada la reforma de l’Estatut de 1983   Modem

Diputats nacionals i autonòmics de Balears a les portes del Congrés dels Diputats un cop aprovada la reforma de l’Estatut de 1983 Modem

NOTICIAS RELACIONADAS

 13 de març de 1977
L’Assemblea Popular de Mallorca presenta, al santuari de Cura, l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Conegut com a ‘l’Estatut de Cura’, aquesta proposta del Partit Socialista de les Illes, el Moviment Comunista de les Illes Balears, el Partit del Treball d’Espanya i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional va comptar amb el suport de l’Obra Cultural Balear, Unió de Pagesos, el Congrés de Cultura Catalana i un bon grapat d’intel·lectuals nacionalistes i progressistes illencs, però fou rebutjada per la resta de forces polítiques de caràcter estatal.

30 de juliol de 1977
Es constitueix l’Assemblea de Parlamentaris, que presidirà Jeroni Albertí i que estarà integrada pels onze representants de les Illes Balears a les Corts.

29 d’octubre de 1977
La manifestació de la Diada per l’Autonomia, celebrada a Palma, reuneix més de vint mil persones.

12 de desembre de 1977
L’Assemblea de Parlamentaris, reunida a Ciutadella, aprova el Projecte de Règim Transitori per a l’autonomia de les Illes Balears, que fou rebutjat pel Govern central.

13 de març de 1978
L’Assemblea de Parlamentaris, reunida a Eivissa, aprova un text que, després de patir algunes modificacions, constituirà el Decret-Llei que consagra el Règim Preautonòmic de les Illes Balears.

13 de juny de 1978
El Consell de Ministres aprova el Decret-Llei que regula el Règim Preautonòmic de les Illes Balears.

30 de juny de 1978
Entra en vigor el Règim Preautonòmic de les Illes Balears.

24 de juliol de 1978
Es constitueix formalment el Consell General Interinsular i Jeroni Albertí n’és elegit president. Es convoca l’Assemblea de Parlamentaris amb l’objectiu de dissoldre-la.

28 de juliol de 1978
Acte solemne de constitució del Consell General Interinsular al Castell de Bellver. Fèlix Pons hi llegeix l’acta de constitució en presència del ministre Clavero Arévalo i del president Jeroni Albertí, que també pronuncien discursos. L’acte finalitza amb el cant de la Balanguera.

7 d’agost de 1978
Primera sessió plenària del Consell General Interinsular, que accepta l’escut de les quatre barres amb una banda que el travessa com a escut representatiu de la institució.

28 de març de 1979
Cinc partits polítics i sis candidatures independents de la Part Forana signen un pacte autonòmic per  sol·licitar que les Illes Balears recuperin la capacitat d’autogovern.

3 d’abril de 1979
Primeres eleccions locals, que consoliden el predomini dels partits majoritaris (UCD i PSOE). S’elegeixen els membres dels ajuntaments i dels tres consells insulars.

Juny de 1979
El Consell General Interinsular aprova el projecte de bilingüisme.

4 de novembre de 1979
La direcció d’UCD acorda que les Illes Balears accedeixin a l’autonomia per l’anomenada ‘via lenta’ (a través de l’article 143 de la Constitució).

29 de desembre de 1979
Es publica al BOE el decret, aprovat el 17 de desembre, que distribueix les competències de l’extingida Diputació Provincial de les Illes Balears entre els Consells Insulars i el Consell General Interinsular.

2 de gener de 1980
Acte d’entrega de les primeres competències de l’Administració de l’Estat al Consell General Interinsular.

15 de gener de 1980
El Comitè Nacional d’UCD també opta per la ‘via lenta’ per a l’autonomia de les Illes Balears.

21 de març de 1980
Un total de 27 candidatures municipals independents es reuneixen a Algaida i 23 d’aquestes acorden defensar l’accés a l’autonomia per la via de l’article 151 de la Constitució.

3 de maig de 1980
Es fa públic l’informe de la comissió que havia estudiat quina havia de ser la bandera representativa de les Illes Balears. Proposa la de les quatre barres amb la franja morada i el castell.

3 de juliol de 1980
Es constitueix la comissió, anomenada ‘dels Onze’, que ha de redactar l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia.

6 d’agost de 1980
La Comissió dels Onze arriba a un acord sobre les competències del futur Estatut.

6 de juny de 1981
Tensions al PSOE de les Balears entre els partidaris de la tendència autonomista (favorables a l’autonomia via article 151 de la Constitució) i els partidaris de les directrius de la seu central del partit (que s’inclina per la via de l’article 143).

9 de juliol de 1981
Primer acord d’UCD i PSOE per a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears per la via de l’article 143, d’acord amb el pacte d’Estat que han signat els dos partits.

24 d’agost de 1981
El Consell General Interinsular aprova, amb els vots d’UCD i PSOE, l’accés a l’autonomia per la via de l’article 143. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera s’hi oposa al·legant la necessitat d’adoptar principis de paritat i subsidierietat.

7 de novembre de 1981
Després d’haver superat el bloqueig d’Alianza Popular d’Eivissa, dirigida per Abel Matutes, es constitueix la Comissió Redactora de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, formada per 34 consellers i parlamentaris.

7 de desembre de 1981
S’aprova el Projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que serà presentat a les Corts espanyoles dia 16 de desembre.

25 de gener de 1982
Polèmica sobre la llengua pròpia al Consell General Interinsular per la negativa d’UCD d’aprovar la proposta del conseller del PSM, Gabriel Oliver, que plantejava la necessitat de reafirmar la unitat lingüística del català.

2 de juny de 1982
La Comissió Constitucional realitza lleugeres modificacions al Projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

22 de febrer de 1983
El Congrés dels Diputats aprova de manera definitiva l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

7 de maig de 1983
Se celebren eleccions autonòmiques i municipals.

30 de maig de 1983
AP i UM arriben a un acord per formar govern. Gabriel Cañellas serà el president del Govern i Jeroni Albertí, del Consell Insular de Mallorca. Constituït el primer Parlament, que presideix Antoni Cirerol.

10 de juny de 1983
Constitució del primer Govern Balear, presidit per Gabriel Cañellas, d’Alianza Popular.

14 de març de 1984
El Parlament aprova la Llei 1/1984 d’ordenació i protecció de les àrees naturals d’especial interès a iniciativa del PSOE, PSM-EN i UM. El dictamen és remès al Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional.

25 d’octubre de 1985
UM trenca el pacte amb AP i deixa el Govern en minoria parlamentària.

29 d’abril de 1986
El Parlament aprova la Llei 3/1986, de normalització lingüística de les Illes Balears, que és recorreguda pel Govern central davant el Constitucional, que emetrà una resolució a favor de l’administració central.

25 de novembre de 1986
El Parlament aprova la Llei Electoral de les Illes Balears, basada en la proporcionalitat corregida.


10 de juny de 1987
Celebrades eleccions autonòmiques i municipals.

28 de juny de 1987
Gabriel Cañellas es reelegit president del Govern, Jeroni Albertí president del Consell i Ramon Aguiló batle de Palma. Tres institucions, tres partits.

13 d’abril de 1989
S’aprova la Llei de Consells Insulars, que regula aquestes institucions.

28 de febrer de 1992
Acords autonòmics PSOE-PP per a la Llei Orgànica de transferència de competències a les comunitats autònomes.

24 de març de 1994
Primera reforma de l’Estatut d’Autonomia, que ‘amplia el sostre competencial autonòmic i desenvolupa el principi de cooperació com a criteri informador de les relacions estat-comunitat autònoma en benefici recíproc.

8 de novembre de 1995
S’aprova la Proposició de Llei de règim fiscal i econòmic especial de les Illes Balears.

15 de gener de 1996
Modificació de l’Estatut per transferir a la comunitat autònoma la competència d’execució de la legislació de l’Estat en matèria de comerç interior.

4 de juliol de 1997
S’aprova el decret regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana en els centres docents no universitaris de les Illes Balears.

29 de juliol de 1998
S’aprova el Règim Especial de les Illes Balears.

8 de gener de 1999
S’aprova la Llei orgànica 3/1999 per reformar el text estatutari, després de la iniciativa subscrita per diputats del PP, PSOE, PSM, EU i UM.

27 d’octubre de 2000
S’aprova la Llei 8/2000, de reforma dels consells insulars.

1 d’octubre de 2004
El Consell de Govern aprova la constitució de la Comissió Assessora per a la reforma de l’Estatut i la Ponència Parlamentària, que té com a missió assessorar el Govern en l’elaboració d’informes sectorials per a la reforma de l’Estatut.

24 de novembre de 2004
Creació del Comitè de Savis del qual formaran part membres de reconegut prestigi i trajectòria professional.

14 de desembre de 2004
Constitueixen la ponència política per a la reforma de l’Estatut dins la comissió d’Afers Institucionals del Parlament.

28 de juliol de 2005
Tots els partits de la ponència política acorden definir les Illes Balears com a ‘Nacionalitat Històrica’.

26 de gener de 2006
Presentació pública de la proposta del comitè de savis per a la reforma de l’Estatut, que proposa modificar 74 dels 76 articles.

28 de febrer de 2006
El president Jaume Matas proposa que el nou Estatut obligui el Govern central a invertir el 3% del total estatal a les Illes Balears, cosa que suposaria prop de 3.000 milions en un termini d’entre 5 i 10 anys.

5 d’abril de 2006
La ponència finalitza la seva feina amb un acord de mínims.

13 de juny del 2006
El Parlament Balear aprova la reforma de l’Estatut amb els vots a favor de PP, PSIB-PSOE y UM, mentre que PSM-EN i EU-EV s’abstenen perquè, tot i reconèixer l’avanç que suposa respecte a l’anterior estatut, estan en desacord amb la no equiparació del català i el castellà en el nou text.

12 de setembre de 2006
El Congrés dels Diputats admet a tràmit el projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Defensen la proposta, l’aleshores president del Govern, Jaume Matas (PP), Francina Armengol (PSIB-PSOE) i Miquel Nadal (UM).

21 de desembre de 2006
El Congrés del Diputats aprova, amb un ampli consens, la reforma de l’Estatut.

1 de març de 2007
En el Dia de les Illes Balears, que commemora l’entrada en vigor de l’Estatut de 1983, entra en vigor el nou text estatutari.

9 de juliol de 2010
Prop de 300 persones es concentren a la plaça de Cort de Palma com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional a l’Estatut reformat de Catalunya, per entendre que retalla l’autonomia.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Encuentra los eventos de

Hotel destacado de la semana

Restaurantes en Mallorca

Hotel Amic Horizonte

Este hotel, con una ubicación cercana al centro de Palma, cuenta con unas vistas privilegiadas de la Bahía y unas buenas instalaciones que asegurar una magnífica estancia en cualquiera de sus 199 habitaciones.
Todos los hoteles de Mallorca