La interconnexió mundial

Carles Moranta Jaume.

Diversos són els actuals projectes per enllaçar elèctricament els cinc continents habitats. Els avantatges són variats. Per exemple, la interconnexió permet compensacions entre les zones d’excedent i les de demanda evitant-se així les pèrdues per energia sobrant. A més, una major robustesa de la xarxa minimitza els incidents desestabilitzants. També fa real l’abaratiment del rebut de la llum pel fet d’entrar en competència més empreses subministradores. Però el que vull destacar és que les més beneficiades són les energies renovables. La interconnexió mundial permet aprofitar els recursos energètics sense limitacions d’assolellament si es tracta de receptors solars, de vent si parlem de parcs eòlics o de pluja al cas de l’energia hidràulica.

Alguns dels projectes d’interconnexió ja són realitat. Per exemple el Viking Link uneix el Regne Unit amb Dinamarca des de 2023. En 2026 el Interconnector Euro-Asia preveu l’intercanvi d’energia entre la Unió Europea a través de Grècia i Xipre amb Israel, país ubicat al continent asiàtic. Projectes prevists en 2027 són la Interconnexió elèctrica Espanya-França pel golf de Biscaia i l’Australia-Asia Power Link. Aquest darrer inclou el cable més llarg del món des de Darwin (Austràlia) fins a Singapur a Àsia. Ja per a finals d’aquesta dècada s’inauguraran les connexions Regne Unit-Marroc i Regne Unit-Noruega (incloent-hi Holanda, Bèlgica, França i poc més envant Dinamarca).

La clara tendència cap a l’aprofitament de l’energia elèctrica gràcies a la cooperació entre els països pot ser el principi d’una globalització amable, tan necessària a uns temps als quals l’emergència climàtica per motiu de l’escalfament causat pel CO₂ pronostica un futur en pocs anys invivible.