Ella és titellaire, ell és músic, i en el seu cabaret es juga ni més ni menys que a la vida i a la mort.
Usant la poètica del burlesc i el cabaret, La Pendue situa a l'espectador davant la mort, a través d'una dramatúrgia l'estructura de la qual s'assembla a una nina russa: en la vida de la vella dama s'inscriu la vida dels actors i, al revés, de tal manera que el titella s'erigeix en símbol universal de la Humanitat.
Millor espectacle i Premi del Jurat Internacional de la Fira de Titelles de Lleida, Pilota de Plata del jurat de les tres pilotes del Festival Sur la route du Sirque, Nexon
